Lempert és un artista-investigador que, utilitzant els mètodes científics de classificació i anàlisi i introduint-hi la manipulació artística, ens dóna una nova mirada sobre la realitat quotidiana.
Les imatges que ens presenta tenen la immediatesa i l’aparent poca cura estètica de les fotografies de treball pròpies d’un científic. Però, és a través de la seriació i […]

Pioner en l’art de manipulació genètica, el seu treball es centra en la hibridació de plantes i en el tractament de les flors resultants com a obres d’art, mostrades en galeries d’arreu del món.
Ha hibridat milers de flors, subvertint els termes de les lleis de l’evolució de les espècies postulades per Darwin. Per Gessert, la […]

Calum Stirling crea Landstylus Survey #2 a partir d’una pregunta: Hi ha una partitura amagada en el paisatge? La visió d’unes muntanyes té una melodia concreta?
Aquest artista cerca aquesta música amagada a la topografia de les muntanyes.
Intentar buscar el llenguatge ocult universal de la natura és probablement una de les aspiracions més antigues de l’ésser […]

Els Home Climate Gardens són jardins ideats per ser creats en diferents espais interiors: pisos d’estudiants, lofts, restaurants, pisos de protecció oficial, oficines… L’artista fa un estudi de llum, clima, temperatura, humitat i estableix quins són els tipus de plantes ideals per cada espai per crear un jardí interior ideal.
El mètode científic és l’eix […]

Hakansson es defineix ell mateix com a un naturalista amateur. Les seves obres parlen de la relació entre l’home i la natura, sempre amb la intervenció de la tecnologia com a eix vertebrador d’aquest diàleg.
Living After Midnight és un vídeo on es pot veure una imatge amb la càmera fixa que enfoca una llum […]

Aquesta obra suposa el pròleg que dóna entrada al tema i a la resta d’obres. La reflexió històrica que hi ha al darrera fa que hi entrem amb una actitud que ens posa en alerta sobre la relació que s’estableix entre el poder, l’home i la natura.
Una figura tan forta històricament com la de […]

Si l’obra de Sánchez-Castillo ens situa enfront al paisatge històricament i en relació amb el poder, l’obra de Perejaume ens fa reflexionar sobre quina relació establim amb el paisatge des de l’admiració i la reverència i com aquesta relació ens fa adoptar actituds artificials cap a aquest.
L’artista fa restaurar una pedra -mitjançant les […]

El projecte de l’equip d’arquitectes TWA Eyeliners a través de la instal.lació a la torre de l’Auditori del Centre Cultural de La Mercè establia un dialeg amb la ciutat a través de la reflexió d’unes imatges reals i projectades sobre unes piscines artificials creades expressament per a la intervenció. Ciutat, persona, trànsit, espai, arquitectura, […]

L’estudi madrileny d’arquitectura Ecosistema Urbano proposa una intervenció en l’espai públic, capaç de relacionar arquitectura, tecnologia i ecologia. Els arquitectes sempre creen entorns artificials i per a això, també poden emprar mitjans immaterials com l’energia o la informació. Una connexió WI-FI establirà una cobertura virtual sobre l’àrea històrica de Girona, permetent els ciutadans, accedir des […]

La teva sola presència està modificant aquest paisatge…

És innegable que les lleis físiques de l’espai que ens conté modifiquen la nostra forma i, segurament, també el
nostre contingut, fet del que no en som massa conscients.
La instal·lació consisteix en la creació d’un jardí de flors virtuals que creixen gràcies a la intervenció dels espectadors
que, amb la […]

El treball de l’arquitecte Glenn Murcutt fa que sigui el lloc el que defineix l’arquitectura que ha d’acollir. Així, el que realitza és una arquitectura que sorgeix de l’espai on viu i que interacciona amb la topografia, l’orografia, la hidrografia, la flora i la fauna, amb els vents, el sol i la pluja…Un edifici que tan sols té sentit i raó de ser en l’entorn en el que ha sorgit.

Vídeo, 8’ 29’’
Aquest vídeo explora el potencial d’un sistema per trobar la seva pròpia estructura a través de les relacions amb l’entorn/usuari.Tunning Pask’s Ear és el resultat de la col·laboració entre l’artista Andy Webster (University College Falmouth, UK) i el científic Jon Bird (Centre of Comptational Neuroscience and Robotics, University of Sussex, UK).
El vídeo […]

Col.laboren: Xenia Riva, Janka Pasquier i Jérôme JacqminCol.lecció del Musée d’Art Moderne Centre Pompidou, París

Omnisports Hall és un edifici pensat ecològicament, en el seu sentit més ampli, on tots els processos vitals (inclòs l’ésser humà) estan integrats en un conjunt interrelacionat. Aquesta interrelació crea uns cicles de retroalimentació negativa que fan d’aquest edifici un exemple del que podria ser una arquitectura viva.

Vídeo, 8 min.

Molts dels treballs de Bettina Bachem consisteixen en fer visibles o emfatitzar processos descrits per la ciència que formen part de la nostra realitat quotidiana i ho presenta poètica i visualment a través de vídeo instal·lacions. En aquest cas mostra el procés de retroacció enfrontant un vídeo i la seva pròpia projecció.

Vídeo, 2 min.

El vídeo de Bettina Bachem ens mostra el canvi que experimenta una part d’una platja en el constant anar i venir de les onades. Una metàfora visual del continu moviment al que està sotmesa la vida, les estructures i els materials que la conformen. Estructures que es troben en un incessant dinamisme però que, observades en un període llarg de temps, esdevenen estables.

Equip: Adrien Raoul (arq. DESA), Christian Delecluse (eng. ENPC).

Plantejada com un joc, aquesta instal·lació ens dóna la possibilitat d’experimentar amb la idea d’una façana l’estructura de la qual es modifica amb la interacció de l’usuari adquirint volums i colors diferents mitjançant la pressió que exerceix l’usuari sobre el terra. Aquí presentem una adaptació d’aquell software.

La Urna Bios reintegra el que és la nostra última llar en el cicle de la vida, on el final d’un, suposa el principi per a una altra espècie.

Madrid, Espanya
Aquest projecte sorgeix de la idea de suplir una carència d’arbres en una zona de Madrid plantejant-se què és el que fa agradable estar-se sota un arbre a l’estiu per tal de poder sintetitzar-ho i poder així disposar d’arbres artificials mentre no hagin crescut els naturals.

El fet de modificar genèticament uns arbres per introduir-los gens d’una medusa per tal de fer-los fluorescents i poder així utilitzar-los com a enllumenat públic esdevé pròpiament un projecte d’Arquitectura Transgènica.

Amb les seves intervencions arquitectòniques a les faveles de Rio de Janeiro, Jorge Mario Jaúregui configura una arquitectura urbana entesa com un sistema interrelacionat on conflueixen les diferents realitats: la urbana, la social, la dels mitjans de transport, la de l’economia, la de construcció … ‘Mapificar’ i detectar els nuclis , els fluxos i els usos de l’espai per intervenir-hi és un procés previ a l’actuació, que fa que cada intervenció tingui un sentit d’acupuntura que relaxa les tensions circumdants.

Amb el projecte Elements, Mathieu Lehanneur crea objectes que reaccionen a les condicions físiques domèstiques i que treballen generant per exemple, oxigen pur, calor o llum per tal de millorar el nostre benestar. Amb aquests objectes les fronteres entre disseny, arquitectura i fisiologia humana queden totalment diluïdes.
Fotografies: Véronique Huyghe ©

La parra és un dels primers exemples d’arquitectura viva: és un element viu que creix, s’adapta a l’entorn, però també a les nostres necessitats d’ombra a l’estiu i sol a l’hivern. Amb Fullatge Artificial Lehanneur, gràcies a un material amb memòria de forma, crea una mena de parra artificial.

La introducció de nous materials que ens permeten interaccionar amb el nostre entorn ens possibilita pensar els edificis com a grans interfícies amb les que interactuar. En aquest sentit les propostes realitzades per Jürgen Mayer amb la pintura que reacciona amb la calor són un bon punt de partida.

Air Port Cities no tan sols planteja estructures dinàmiques físiques sinó també un pensament que trenca amb les estructures culturals, socials, polítiques o legals establertes per reconvertir-les en nous plantejaments considerats per molts d’utòpics.

Vinarós, Espanya.

Aquest projecte entén l’arquitectura com un element que estableix una dinàmica de comunicació amb l’usuari a partir de la seva estructura. La morfologia del propi parc ens informa del dia de la setmana que és, de si és festiu o no, del més de l’any en què ens trobem … de manera que també evoluciona segons el nombre d’usuaris que el visiten.

Osca, Espanya. Col.laboren: Jaime López, José mº Gonzàlez.

El Centro del Agua y los Regadios a Osca, actualment en construcció, esdevé una estructura dinàmica informativa on les façanes de l’edifici són interfícies que es van modificant informant-nos de l’estat de les conques hidrogràfiques de l’Alt Aragó.

Amb aquest projecte Acconci planteja, de manera directa, la idea d’estructura dinámica adaptativa no tan sols a l’entorn sinó tambéa les nostres necessitats com a individus. Si bé la resolució formal final és totalment mecànica, el plantejament original és purament biòtic.

Lake District Park, England. Col.laboren: Catherine Cotting, Nicholas Feuz, Claus Gunti. Una de les característiques fonamentals de tot procés vital és que té un inici i un final o millor dit, una transformació radical. El projecte per a la Grizedale Fundation de Jean Gilles Decosterd es basa en el respecte del procés de degradació de l’edifici mantenint-lo en contacte amb els elements de l’entorn que el van modificant en el temps.