Vídeo, 8’ 29’’

Aquest vídeo explora el potencial d’un sistema per trobar la seva pròpia estructura a través de les relacions amb l’entorn/usuari.Tunning Pask’s Ear és el resultat de la col·laboració entre l’artista Andy Webster (University College Falmouth, UK) i el científic Jon Bird (Centre of Comptational Neuroscience and Robotics, University of Sussex, UK).

El vídeo mostra l’intent d’afinar una copa d’aigua al to generat per un sistema electromagnètic. El mecanisme emet un to que varia molt lentament i l’artista intenta modificar el to de la copa afegint o treient aigua. El sistema electromagnètic respon al so canviant del to que emet. Per això els intents de l’artista d’afinar són inútils amb qualsevol grau d’harmonia que esdevé de curta vida.
Està inspirat en ‘La orella de Pask’, un sistema cibernètic construït per Gordon Pask la dècada de 1950, i en un film de John Baldessari de 1970 que irreverentment afinava vasos de vi en una composició de Phillip Glass.
La importància del treball de Pask, que va ser ignorat per la comunitat científica condicionada per la computació, ha ressorgit recentment gràcies a les investigacions portades a terme per un petit grup de científics. Pask va demostrar un nombre prou important de mecanismes que eren capaços de construir els seus propis sensors i així determinar les relacions entre el seus estats i l’entorn. Aquests mecanismes podien ser descrits com ‘epistèmicament autònoms’ ja que ells mateixos determinen fonamentalment la natura de la seva relació amb el món i no per un programador o per un dissenyador.
Bird & Webster estan treballant actualment per replicar les troballes originals de Pask. Volen reconstruir una ‘orella’ que respongui al so però, malauradament, Pask no va deixar descripcions detallades dels seus experiments i hi ha molts aspectes per resoldre. Aquests van des de trobar la millor concentració química i els nivells de voltatge fins a aspectes difícils com determinar quin és el millor moment per premiar el sistema amb més corrent per tal de guiar el seu creixement.
Ells tenen la voluntat de valorar el potencial d’usar mecanismes electromagnètics com a peces d’art que es generin en temps real, que estiguin directament relacionades i responguin al seu entorn i que la seva forma sigui donada per la història d’aquestes interaccions ambientals. El film ofereix una simulació d’una de les possibilitats donades per l’orella de Pask.

Col.laboren: Xenia Riva, Janka Pasquier i Jérôme JacqminCol.lecció del Musée d’Art Moderne Centre Pompidou, París

Omnisports Hall és un edifici pensat ecològicament, en el seu sentit més ampli, on tots els processos vitals (inclòs l’ésser humà) estan integrats en un conjunt interrelacionat. Aquesta interrelació crea uns cicles de retroalimentació negativa que fan d’aquest edifici un exemple del que podria ser una arquitectura viva.

Vídeo, 8 min.

Molts dels treballs de Bettina Bachem consisteixen en fer visibles o emfatitzar processos descrits per la ciència que formen part de la nostra realitat quotidiana i ho presenta poètica i visualment a través de vídeo instal·lacions. En aquest cas mostra el procés de retroacció enfrontant un vídeo i la seva pròpia projecció.

Vídeo, 2 min.

El vídeo de Bettina Bachem ens mostra el canvi que experimenta una part d’una platja en el constant anar i venir de les onades. Una metàfora visual del continu moviment al que està sotmesa la vida, les estructures i els materials que la conformen. Estructures que es troben en un incessant dinamisme però que, observades en un període llarg de temps, esdevenen estables.

Equip: Adrien Raoul (arq. DESA), Christian Delecluse (eng. ENPC).

Plantejada com un joc, aquesta instal·lació ens dóna la possibilitat d’experimentar amb la idea d’una façana l’estructura de la qual es modifica amb la interacció de l’usuari adquirint volums i colors diferents mitjançant la pressió que exerceix l’usuari sobre el terra. Aquí presentem una adaptació d’aquell software.

La Urna Bios reintegra el que és la nostra última llar en el cicle de la vida, on el final d’un, suposa el principi per a una altra espècie.

Madrid, Espanya
Aquest projecte sorgeix de la idea de suplir una carència d’arbres en una zona de Madrid plantejant-se què és el que fa agradable estar-se sota un arbre a l’estiu per tal de poder sintetitzar-ho i poder així disposar d’arbres artificials mentre no hagin crescut els naturals.

El fet de modificar genèticament uns arbres per introduir-los gens d’una medusa per tal de fer-los fluorescents i poder així utilitzar-los com a enllumenat públic esdevé pròpiament un projecte d’Arquitectura Transgènica.

Amb les seves intervencions arquitectòniques a les faveles de Rio de Janeiro, Jorge Mario Jaúregui configura una arquitectura urbana entesa com un sistema interrelacionat on conflueixen les diferents realitats: la urbana, la social, la dels mitjans de transport, la de l’economia, la de construcció … ‘Mapificar’ i detectar els nuclis , els fluxos i els usos de l’espai per intervenir-hi és un procés previ a l’actuació, que fa que cada intervenció tingui un sentit d’acupuntura que relaxa les tensions circumdants.

Amb el projecte Elements, Mathieu Lehanneur crea objectes que reaccionen a les condicions físiques domèstiques i que treballen generant per exemple, oxigen pur, calor o llum per tal de millorar el nostre benestar. Amb aquests objectes les fronteres entre disseny, arquitectura i fisiologia humana queden totalment diluïdes.
Fotografies: Véronique Huyghe ©

La parra és un dels primers exemples d’arquitectura viva: és un element viu que creix, s’adapta a l’entorn, però també a les nostres necessitats d’ombra a l’estiu i sol a l’hivern. Amb Fullatge Artificial Lehanneur, gràcies a un material amb memòria de forma, crea una mena de parra artificial.

La introducció de nous materials que ens permeten interaccionar amb el nostre entorn ens possibilita pensar els edificis com a grans interfícies amb les que interactuar. En aquest sentit les propostes realitzades per Jürgen Mayer amb la pintura que reacciona amb la calor són un bon punt de partida.

Air Port Cities no tan sols planteja estructures dinàmiques físiques sinó també un pensament que trenca amb les estructures culturals, socials, polítiques o legals establertes per reconvertir-les en nous plantejaments considerats per molts d’utòpics.

Vinarós, Espanya.

Aquest projecte entén l’arquitectura com un element que estableix una dinàmica de comunicació amb l’usuari a partir de la seva estructura. La morfologia del propi parc ens informa del dia de la setmana que és, de si és festiu o no, del més de l’any en què ens trobem … de manera que també evoluciona segons el nombre d’usuaris que el visiten.

Osca, Espanya. Col.laboren: Jaime López, José mº Gonzàlez.

El Centro del Agua y los Regadios a Osca, actualment en construcció, esdevé una estructura dinàmica informativa on les façanes de l’edifici són interfícies que es van modificant informant-nos de l’estat de les conques hidrogràfiques de l’Alt Aragó.

Amb aquest projecte Acconci planteja, de manera directa, la idea d’estructura dinámica adaptativa no tan sols a l’entorn sinó tambéa les nostres necessitats com a individus. Si bé la resolució formal final és totalment mecànica, el plantejament original és purament biòtic.

Lake District Park, England. Col.laboren: Catherine Cotting, Nicholas Feuz, Claus Gunti. Una de les característiques fonamentals de tot procés vital és que té un inici i un final o millor dit, una transformació radical. El projecte per a la Grizedale Fundation de Jean Gilles Decosterd es basa en el respecte del procés de degradació de l’edifici mantenint-lo en contacte amb els elements de l’entorn que el van modificant en el temps.