PRESENTACIÓ

L’arquitectura, avui, s’està obrint més que mai a la vida. Això fa que s’entengui a si mateixa com a quelcom immers en un flux de relacions i d’interaccions que suposen una reconnexió amb els usuaris i amb l’entorn.

Aquesta nova concepció l’obliga a reformular alguns dels seus aspectes bàsics com ara la idea d’estructura, d’usabilitat, d’espai…

Els darrers avenços en camps com la biologia, la física o la matemàtica són aplicats pels arquitectes als seus treballs, no tan sols amb els materials que utilitzen sinó sobretot a l’hora de projectar. Així s’obre el camí cap a una nova arquitectura reconnectada en sentit ple amb els processos vitals. Una arquitectura que suposa la síntesi de la comprensió que nosaltres actualment tenim de la vida. S’obre el camí cap a una nova arquitectura sintètica.A l’hora de plantejar aquest projecte ens ha calgut revisar alguns conceptes com arquitectura viva, arquitectura genètica o arquitectura intel·ligent.

Això ens ha portat a entendre que els trets característics que defineixen l’arquitectura com a viva són els trets fonamentals que ens permeten també definir la vida com a tal. Si avui dia a partir de disciplines com la biologia o la teoria de la complexitat definim la vida com a tot element que segueix un patró autogeneratiu (autopoiesic), que té una estructura (dissipativa) i que segueix un procés (mental), què passa si apliquem aquests conceptes a un element com l’arquitectura en la que es donen aquests conceptes (aparentment) a la inversa: actualment l’arquitectura no és autogenerativa, té una estructura fixa (no dissipativa) i no està subjecta, ontològicament parlant, a cap procés. Quin tipus d’arquitectura pot sorgir si es pren com una característica principal de la mateixa l’autogeneració, és a dir, que pugui construir-se a mesura que evoluciona seguint un procés mental, cosa que l’obligaria a tenir una estructura dinàmica en constant procés d’autogeneració per adaptar-se al seu entorn i també a les necessitats humanes?

Què passaria si penséssim projectes globals d’arquitectura viva? Com seria un edifici que creixés per si mateix i s’adaptés constantment al seu/nostre entorn i a les nostres necessitats humanes? Quins processos de comunicació s’establirien entre l’edifici i nosaltres? És això possible? L’aplicació d’aquests patrons de pensament a l’arquitectura permeten elucubrar ciutats autogenerades, autorregulades, dinàmiques i sensibles al seu entorn més immediat

Redefinir el concepte d’Arquitectura intel·ligent, entenent aquesta com una arquitectura que no depèn d’elements tecnològics complexos o sofisticats sinó que és la que desenvolupa una complexitat i una intel·ligència adaptativa a partir d’elements molt simples.

Tots aquests plantejaments i preguntes que sorgeixen al pensar en l’ Arquitectura Viva són el fonament de l’exposició. L’objectiu d’aquesta no és en cap moment plantejar respostes, sinó més aviat proposar un marc d’investigació.

. . .

VISTES DE L’EXPOSICIÓ

. . .

OBRES / OBRAS / WORKS

Vito Acconci, TWA Eyeliners, Ángel Verdasco, Bettina Bachem, Tomás Sarraceno, Philippe Chiambberetta, Jürgen Mayer, Mathieu Lehanneur, Andy Webster, Decosterd&Rahm, Glenn Murcutt, Juan Mario Jáuregui, Natalie Jeremijenko Alberto Estévez, Decosterd, Ecosistema Urbano, AzuaMoliné.

Vídeo, 8’ 29’’
Aquest vídeo explora el potencial d’un sistema per trobar la seva pròpia estructura a través de les relacions amb l’entorn/usuari.Tunning Pask’s Ear és el resultat de la col·laboració entre l’artista Andy Webster (University College Falmouth, UK) i el científic Jon Bird (Centre of Comptational Neuroscience and Robotics, University of Sussex, UK).
El vídeo […]

Col.laboren: Xenia Riva, Janka Pasquier i Jérôme JacqminCol.lecció del Musée d’Art Moderne Centre Pompidou, París

Omnisports Hall és un edifici pensat ecològicament, en el seu sentit més ampli, on tots els processos vitals (inclòs l’ésser humà) estan integrats en un conjunt interrelacionat. Aquesta interrelació crea uns cicles de retroalimentació negativa que fan d’aquest edifici un exemple del que podria ser una arquitectura viva.

Vídeo, 8 min.

Molts dels treballs de Bettina Bachem consisteixen en fer visibles o emfatitzar processos descrits per la ciència que formen part de la nostra realitat quotidiana i ho presenta poètica i visualment a través de vídeo instal·lacions. En aquest cas mostra el procés de retroacció enfrontant un vídeo i la seva pròpia projecció.

Vídeo, 2 min.

El vídeo de Bettina Bachem ens mostra el canvi que experimenta una part d’una platja en el constant anar i venir de les onades. Una metàfora visual del continu moviment al que està sotmesa la vida, les estructures i els materials que la conformen. Estructures que es troben en un incessant dinamisme però que, observades en un període llarg de temps, esdevenen estables.

Equip: Adrien Raoul (arq. DESA), Christian Delecluse (eng. ENPC).

Plantejada com un joc, aquesta instal·lació ens dóna la possibilitat d’experimentar amb la idea d’una façana l’estructura de la qual es modifica amb la interacció de l’usuari adquirint volums i colors diferents mitjançant la pressió que exerceix l’usuari sobre el terra. Aquí presentem una adaptació d’aquell software.

La Urna Bios reintegra el que és la nostra última llar en el cicle de la vida, on el final d’un, suposa el principi per a una altra espècie.

Madrid, Espanya
Aquest projecte sorgeix de la idea de suplir una carència d’arbres en una zona de Madrid plantejant-se què és el que fa agradable estar-se sota un arbre a l’estiu per tal de poder sintetitzar-ho i poder així disposar d’arbres artificials mentre no hagin crescut els naturals.

El fet de modificar genèticament uns arbres per introduir-los gens d’una medusa per tal de fer-los fluorescents i poder així utilitzar-los com a enllumenat públic esdevé pròpiament un projecte d’Arquitectura Transgènica.

Amb les seves intervencions arquitectòniques a les faveles de Rio de Janeiro, Jorge Mario Jaúregui configura una arquitectura urbana entesa com un sistema interrelacionat on conflueixen les diferents realitats: la urbana, la social, la dels mitjans de transport, la de l’economia, la de construcció … ‘Mapificar’ i detectar els nuclis , els fluxos i els usos de l’espai per intervenir-hi és un procés previ a l’actuació, que fa que cada intervenció tingui un sentit d’acupuntura que relaxa les tensions circumdants.

Amb el projecte Elements, Mathieu Lehanneur crea objectes que reaccionen a les condicions físiques domèstiques i que treballen generant per exemple, oxigen pur, calor o llum per tal de millorar el nostre benestar. Amb aquests objectes les fronteres entre disseny, arquitectura i fisiologia humana queden totalment diluïdes.
Fotografies: Véronique Huyghe ©

La parra és un dels primers exemples d’arquitectura viva: és un element viu que creix, s’adapta a l’entorn, però també a les nostres necessitats d’ombra a l’estiu i sol a l’hivern. Amb Fullatge Artificial Lehanneur, gràcies a un material amb memòria de forma, crea una mena de parra artificial.

La introducció de nous materials que ens permeten interaccionar amb el nostre entorn ens possibilita pensar els edificis com a grans interfícies amb les que interactuar. En aquest sentit les propostes realitzades per Jürgen Mayer amb la pintura que reacciona amb la calor són un bon punt de partida.

Air Port Cities no tan sols planteja estructures dinàmiques físiques sinó també un pensament que trenca amb les estructures culturals, socials, polítiques o legals establertes per reconvertir-les en nous plantejaments considerats per molts d’utòpics.

Vinarós, Espanya.

Aquest projecte entén l’arquitectura com un element que estableix una dinàmica de comunicació amb l’usuari a partir de la seva estructura. La morfologia del propi parc ens informa del dia de la setmana que és, de si és festiu o no, del més de l’any en què ens trobem … de manera que també evoluciona segons el nombre d’usuaris que el visiten.

Osca, Espanya. Col.laboren: Jaime López, José mº Gonzàlez.

El Centro del Agua y los Regadios a Osca, actualment en construcció, esdevé una estructura dinàmica informativa on les façanes de l’edifici són interfícies que es van modificant informant-nos de l’estat de les conques hidrogràfiques de l’Alt Aragó.

Amb aquest projecte Acconci planteja, de manera directa, la idea d’estructura dinámica adaptativa no tan sols a l’entorn sinó tambéa les nostres necessitats com a individus. Si bé la resolució formal final és totalment mecànica, el plantejament original és purament biòtic.

Lake District Park, England. Col.laboren: Catherine Cotting, Nicholas Feuz, Claus Gunti. Una de les característiques fonamentals de tot procés vital és que té un inici i un final o millor dit, una transformació radical. El projecte per a la Grizedale Fundation de Jean Gilles Decosterd es basa en el respecte del procés de degradació de l’edifici mantenint-lo en contacte amb els elements de l’entorn que el van modificant en el temps.