PRESENTACIÓ

El Paisatge Transgredit, a través de diferents apostes artístiques, es qüestiona els límits que hi ha entre la ciència, l’art, la tecnologia i l’ésser humà a partir de les relacions que s’estableixen entre aquest i la intervenció en el paisatge. Aquesta manipulació de l’espai per part dels éssers humans es remunta als primers assentaments agrícoles, on certs elements ja eren transformats per tal de poder-ne obtenir un major benefici. Des de llavors ençà, el ser humà no ha deixat de modificar geogràficament l’espai utilitzant cada vegada més la tecnologia i la ciència. Amb aquest projecte, Híbrids preten recuperar la tensió que generen els binomis home-naturalesa / naturalesa-tecnologia.

En totes les propostes artístiques que configuren les exposicions El Paisatge Transgredit convergeixen el propi de la ciència: la seva metodologia, els seus casos d’estudi, les seves fórmules, les seves aplicacions, la seva tecnologia, etc. amb el propi de la naturalesa i de la història, de la percepció subjectiva de la realitat i la seva contemplació. D’aquesta manera, allò natural i allò artificial es dilueixen en aquestes noves transgressions del paisatge, i esdevenen paisatges híbrids on és possible observar altres formes d’interpretar el que ens envolta com també a nosaltres mateixos, i poder seguir construint interrogants i mirades cap a una realitat en constant transformació.

La relació amb l’entorn es materialitza de maneres diverses, a vegades, des del registre documental de fenòmens naturals (Hakansson), altres vegades són estudis concrets que observen el comportament d’aus migratòries en contextos urbans (Lempert). En d’altres el paisatge es transcriu en una partitura musical i s’interpreta com un celo (Stirling) o es desplaça un gest artificial en un entorn natural al restaurar meticulosament una pedra (Perejaume). El mètode científic és utilitzat per estudiar les condicions d’espais habitats i es dissenya en ells nous paisatges i noves arquitectures (Kerbel, Deconsterd & Rahm). També trobem noves fórmules d’hibridació genètica on sobreviuen les flors més belles i no les més fortes (Gessert). Fins i tot hi ha un simulador de paisatge amb lectura política sobre un fet històric (Sánchez – Castillo).

La mostra es va complementar amb una Jornada Internacional, que sota el nom de Natura, Art, Ciència i Tecnologia es va reflexionar sobre els límits i les possibilitats de modificar el paisatge, amb la ponència de Pau Alsina, director d’Artnodes i professor d’estètica de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); George Gessert, artista i teòric de l’art de modificació genètica; i Ignasi Pérez Arnal, arquitecte. A més d’un Flow Tech Garden: una instal·lació interactiva on només la presència humana modifica el curs vital d’unes flors i plantes, transformant així el paisatge.

. . .

VISTES DE L’EXPOSICIÓ

OBRES / OBRAS / WORKS

George Gessert, Jochen Lempert, Perejaume, Fernando Sánchez-Castillo, Janice Kerbel, Décosterd & Rahm, Calum Stirling, Henrik hakansson, La Plataforma.

Lempert és un artista-investigador que, utilitzant els mètodes científics de classificació i anàlisi i introduint-hi la manipulació artística, ens dóna una nova mirada sobre la realitat quotidiana.
Les imatges que ens presenta tenen la immediatesa i l’aparent poca cura estètica de les fotografies de treball pròpies d’un científic. Però, és a través de la seriació i […]

Pioner en l’art de manipulació genètica, el seu treball es centra en la hibridació de plantes i en el tractament de les flors resultants com a obres d’art, mostrades en galeries d’arreu del món.
Ha hibridat milers de flors, subvertint els termes de les lleis de l’evolució de les espècies postulades per Darwin. Per Gessert, la […]

Calum Stirling crea Landstylus Survey #2 a partir d’una pregunta: Hi ha una partitura amagada en el paisatge? La visió d’unes muntanyes té una melodia concreta?
Aquest artista cerca aquesta música amagada a la topografia de les muntanyes.
Intentar buscar el llenguatge ocult universal de la natura és probablement una de les aspiracions més antigues de l’ésser […]

Els Home Climate Gardens són jardins ideats per ser creats en diferents espais interiors: pisos d’estudiants, lofts, restaurants, pisos de protecció oficial, oficines… L’artista fa un estudi de llum, clima, temperatura, humitat i estableix quins són els tipus de plantes ideals per cada espai per crear un jardí interior ideal.
El mètode científic és l’eix […]

Hakansson es defineix ell mateix com a un naturalista amateur. Les seves obres parlen de la relació entre l’home i la natura, sempre amb la intervenció de la tecnologia com a eix vertebrador d’aquest diàleg.
Living After Midnight és un vídeo on es pot veure una imatge amb la càmera fixa que enfoca una llum […]

Aquesta obra suposa el pròleg que dóna entrada al tema i a la resta d’obres. La reflexió històrica que hi ha al darrera fa que hi entrem amb una actitud que ens posa en alerta sobre la relació que s’estableix entre el poder, l’home i la natura.
Una figura tan forta històricament com la de […]

Si l’obra de Sánchez-Castillo ens situa enfront al paisatge històricament i en relació amb el poder, l’obra de Perejaume ens fa reflexionar sobre quina relació establim amb el paisatge des de l’admiració i la reverència i com aquesta relació ens fa adoptar actituds artificials cap a aquest.
L’artista fa restaurar una pedra -mitjançant les […]

La teva sola presència està modificant aquest paisatge…

És innegable que les lleis físiques de l’espai que ens conté modifiquen la nostra forma i, segurament, també el
nostre contingut, fet del que no en som massa conscients.
La instal·lació consisteix en la creació d’un jardí de flors virtuals que creixen gràcies a la intervenció dels espectadors
que, amb la […]

Col.laboren: Xenia Riva, Janka Pasquier i Jérôme JacqminCol.lecció del Musée d’Art Moderne Centre Pompidou, París

Omnisports Hall és un edifici pensat ecològicament, en el seu sentit més ampli, on tots els processos vitals (inclòs l’ésser humà) estan integrats en un conjunt interrelacionat. Aquesta interrelació crea uns cicles de retroalimentació negativa que fan d’aquest edifici un exemple del que podria ser una arquitectura viva.