Vito Acconci va iniciar la seva trajectòria artística com a poeta a mitjans dels anys seixanta, amb el nom de Vito Hannibal Acconci. Més tard, les seves accions poètiques es van desplaçar del paper a l’espai de la galeria, evolucionant cap a performances en les quals reflexionava sobre el seu propi ésser físic i psicològic. Tant en les performances com en les seves instal·lacions Acconci proposava una nova definició de l’objecte material i un espai d’experiències comunes entre l’espectador i l’artista, a l’esborrar les fronteres tradicionals entre un artista i el seu públic, un objecte i un esdeveniment temporal, una obra d’art i la seva existència en un context espacial i o/social. El seu interès per l’espai el va impulsar a crear a principis dels anys vuitanta l’Acconci Studio, cèl·lula de treball que agrupava arquitectes i artistes, les investigacions dels quals es desenvolupen a escala arquitectònica, i que proposen intervencions de tipus mediambiental i arquitectònic. El poder de les propostes de l’Acconci Studio, en les quals l’artista manté el seu compromís amb el llenguatge, el cos i la seva relació amb l’espai, consisteix a repensar dràsticament les definicions d’espai públic.