Pioner en l’art de manipulació genètica, el seu treball es centra en la hibridació de plantes i en el tractament de les flors resultants com a obres d’art, mostrades en galeries d’arreu del món.

Ha hibridat milers de flors, subvertint els termes de les lleis de l’evolució de les espècies postulades per Darwin. Per Gessert, la llei de selecció natural ja no és la llei del més fort, sinó la llei del més bell. La selecció i la determinació de decidir quina flor serà la que sobreviurà i quina no, partint de pressupòsits estètics és el fonament del seu treball.

I la reflexió a què ens aboca és precisament el qüestionament de la validesa d’aquesta transmutació dels valors de la força pels de l’ estètica en termes de pura supervivència.

Amb Origin monta arbres genealògics amb les famílies de flors que ha anat hibridant durant tots aquests anys.

“Des de finals dels anys setanta he cultivat plantes, especialment lliris de la Costa del Pacífic dels Estats Units. També he cultivat altres plantes decoratives: lliris blaus, streptocarpus i diferents tipus de roselles. Durant els últims vint anys he exposat híbrids vius a galeries i museus i documentació diversa dels meus projectes de cultiu.

Inicialment jo era pintor. La transició cap al cultiu de plantes va sorgir després de començar a pintar amb paper japonès, que absorbeix l’aigua i els pigments d’una manera imprevisible. Em fascinava com creixien les taques de tinta damunt d’aquest paper. Pel fet d’observar com creixien i pel fet d’ajudar-les en aquest procés, ja no em sentia un artista solitari, sinó que em sentia connectat amb energies creatives que existeixen en els materials i en el món. Passar de les taques de tinta al cultiu de les plantes va significar un pas molt petit. Les plantes, com les taques de tinta, s’autogeneren, i la meva feina consisteix simplement a facilitar el procés”.