Si l’obra de Sánchez-Castillo ens situa enfront al paisatge històricament i en relació amb el poder, l’obra de Perejaume ens fa reflexionar sobre quina relació establim amb el paisatge des de l’admiració i la reverència i com aquesta relació ens fa adoptar actituds artificials cap a aquest.

L’artista fa restaurar una pedra -mitjançant les tècniques de restauració escultòrica de pedra- al Port del Comte. Aquesta acció ens provoca moltes qüestions: Què significa restaurar? On és lícit aplicar aquest concepte i on no? Quin és el veritable estat de la natura? I per tant, si volem conservar-lo, en quin punt o estat d’aquesta el fixem? Té veritablement sentit una concepció conservadora vers el paisatge/la natura? Quan conservar suposa intervenir, és veritablement una acció conservadora? Quin paper hi juga la ciència i la tecnologia en tot aquest procés?

Tot i generar aquesta profusió de preguntes, és indubtable que el gest de Perejaume, com en tota la seva producció, és un gest eminentment poètic.