PRESENTACIÓ

El Paisatge Transgredit, a través de diferents apostes artístiques, es qüestiona els límits que hi ha entre la ciència, l’art, la tecnologia i l’ésser humà a partir de les relacions que s’estableixen entre aquest i la intervenció en el paisatge. Aquesta manipulació de l’espai per part dels éssers humans es remunta als primers assentaments agrícoles, on certs elements ja eren transformats per tal de poder-ne obtenir un major benefici. Des de llavors ençà, el ser humà no ha deixat de modificar geogràficament l’espai utilitzant cada vegada més la tecnologia i la ciència. Amb aquest projecte, Híbrids preten recuperar la tensió que generen els binomis home-naturalesa / naturalesa-tecnologia.

En totes les propostes artístiques que configuren les exposicions El Paisatge Transgredit convergeixen el propi de la ciència: la seva metodologia, els seus casos d’estudi, les seves fórmules, les seves aplicacions, la seva tecnologia, etc. amb el propi de la naturalesa i de la història, de la percepció subjectiva de la realitat i la seva contemplació. D’aquesta manera, allò natural i allò artificial es dilueixen en aquestes noves transgressions del paisatge, i esdevenen paisatges híbrids on és possible observar altres formes d’interpretar el que ens envolta com també a nosaltres mateixos, i poder seguir construint interrogants i mirades cap a una realitat en constant transformació.

La relació amb l’entorn es materialitza de maneres diverses, a vegades, des del registre documental de fenòmens naturals (Hakansson), altres vegades són estudis concrets que observen el comportament d’aus migratòries en contextos urbans (Lempert). En d’altres el paisatge es transcriu en una partitura musical i s’interpreta com un celo (Stirling) o es desplaça un gest artificial en un entorn natural al restaurar meticulosament una pedra (Perejaume). El mètode científic és utilitzat per estudiar les condicions d’espais habitats i es dissenya en ells nous paisatges i noves arquitectures (Kerbel, Deconsterd & Rahm). També trobem noves fórmules d’hibridació genètica on sobreviuen les flors més belles i no les més fortes (Gessert). Fins i tot hi ha un simulador de paisatge amb lectura política sobre un fet històric (Sánchez – Castillo).

La mostra es va complementar amb una Jornada Internacional, que sota el nom de Natura, Art, Ciència i Tecnologia es va reflexionar sobre els límits i les possibilitats de modificar el paisatge, amb la ponència de Pau Alsina, director d’Artnodes i professor d’estètica de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); George Gessert, artista i teòric de l’art de modificació genètica; i Ignasi Pérez Arnal, arquitecte. A més d’un Flow Tech Garden: una instal·lació interactiva on només la presència humana modifica el curs vital d’unes flors i plantes, transformant així el paisatge.

. . .

VISTES DE L’EXPOSICIÓ

OBRES / OBRAS / WORKS

George Gessert, Jochen Lempert, Perejaume, Fernando Sánchez-Castillo, Janice Kerbel, Décosterd & Rahm, Calum Stirling, Henrik hakansson, La Plataforma.