PRESENTACIÓ

L’arquitectura, avui, s’està obrint més que mai a la vida. Això fa que s’entengui a si mateixa com a quelcom immers en un flux de relacions i d’interaccions que suposen una reconnexió amb els usuaris i amb l’entorn.

Aquesta nova concepció l’obliga a reformular alguns dels seus aspectes bàsics com ara la idea d’estructura, d’usabilitat, d’espai…

Els darrers avenços en camps com la biologia, la física o la matemàtica són aplicats pels arquitectes als seus treballs, no tan sols amb els materials que utilitzen sinó sobretot a l’hora de projectar. Així s’obre el camí cap a una nova arquitectura reconnectada en sentit ple amb els processos vitals. Una arquitectura que suposa la síntesi de la comprensió que nosaltres actualment tenim de la vida. S’obre el camí cap a una nova arquitectura sintètica.A l’hora de plantejar aquest projecte ens ha calgut revisar alguns conceptes com arquitectura viva, arquitectura genètica o arquitectura intel·ligent.

Això ens ha portat a entendre que els trets característics que defineixen l’arquitectura com a viva són els trets fonamentals que ens permeten també definir la vida com a tal. Si avui dia a partir de disciplines com la biologia o la teoria de la complexitat definim la vida com a tot element que segueix un patró autogeneratiu (autopoiesic), que té una estructura (dissipativa) i que segueix un procés (mental), què passa si apliquem aquests conceptes a un element com l’arquitectura en la que es donen aquests conceptes (aparentment) a la inversa: actualment l’arquitectura no és autogenerativa, té una estructura fixa (no dissipativa) i no està subjecta, ontològicament parlant, a cap procés. Quin tipus d’arquitectura pot sorgir si es pren com una característica principal de la mateixa l’autogeneració, és a dir, que pugui construir-se a mesura que evoluciona seguint un procés mental, cosa que l’obligaria a tenir una estructura dinàmica en constant procés d’autogeneració per adaptar-se al seu entorn i també a les necessitats humanes?

Què passaria si penséssim projectes globals d’arquitectura viva? Com seria un edifici que creixés per si mateix i s’adaptés constantment al seu/nostre entorn i a les nostres necessitats humanes? Quins processos de comunicació s’establirien entre l’edifici i nosaltres? És això possible? L’aplicació d’aquests patrons de pensament a l’arquitectura permeten elucubrar ciutats autogenerades, autorregulades, dinàmiques i sensibles al seu entorn més immediat

Redefinir el concepte d’Arquitectura intel·ligent, entenent aquesta com una arquitectura que no depèn d’elements tecnològics complexos o sofisticats sinó que és la que desenvolupa una complexitat i una intel·ligència adaptativa a partir d’elements molt simples.

Tots aquests plantejaments i preguntes que sorgeixen al pensar en l’ Arquitectura Viva són el fonament de l’exposició. L’objectiu d’aquesta no és en cap moment plantejar respostes, sinó més aviat proposar un marc d’investigació.

. . .

VISTES DE L’EXPOSICIÓ

. . .

OBRES / OBRAS / WORKS

Vito Acconci, TWA Eyeliners, Ángel Verdasco, Bettina Bachem, Tomás Sarraceno, Philippe Chiambberetta, Jürgen Mayer, Mathieu Lehanneur, Andy Webster, Decosterd&Rahm, Glenn Murcutt, Juan Mario Jáuregui, Natalie Jeremijenko Alberto Estévez, Decosterd, Ecosistema Urbano, AzuaMoliné.