El treball de l’arquitecte Glenn Murcutt fa que sigui el lloc el que defineix l’arquitectura que ha d’acollir. Així, el que realitza és una arquitectura que sorgeix de l’espai on viu i que interacciona amb la topografia, l’orografia, la hidrografia, la flora i la fauna, amb els vents, el sol i la pluja…Un edifici que tan sols té sentit i raó de ser en l’entorn en el que ha sorgit.

“L’arquitectura ha de ser una resposta, no una imposició”
Vaig decidir que per a mí era molt important entendre els aborigens i el seu paisatge, fet que va reforçar el meu amor pel paisatge natiu d’Austràlia que per una banda és extremadament poderós i per una altra extremadament delicat, com molt bé assenyala una dita aborigen que diu : “La terra ha de tocar-se amb extrema lleugeresa”. Així doncs el paisatge no pot veure’s com un element en sí mateix sinó en relació amb tota l’ecologia. Jo no puc separar l’arquitectura del paisatge que l’envolta. Les dues coses han d’estar completament integrades. Qualsevol tipus de construcció que es realitzi sobre la terra té una conseqüència, i quan afirmo que l’arquitectura ha de tocar la terra amb lleugeresa em refereixo a que hem de ser capaços de fer arquitectura intentant mantenir un equilibri amb el medi ambient que ens envolta. Significa que no hem de fer immenses cicatrius al paisatge que ens circumda.