Vídeo, 8’ 29’’

Aquest vídeo explora el potencial d’un sistema per trobar la seva pròpia estructura a través de les relacions amb l’entorn/usuari.Tunning Pask’s Ear és el resultat de la col·laboració entre l’artista Andy Webster (University College Falmouth, UK) i el científic Jon Bird (Centre of Comptational Neuroscience and Robotics, University of Sussex, UK).

El vídeo mostra l’intent d’afinar una copa d’aigua al to generat per un sistema electromagnètic. El mecanisme emet un to que varia molt lentament i l’artista intenta modificar el to de la copa afegint o treient aigua. El sistema electromagnètic respon al so canviant del to que emet. Per això els intents de l’artista d’afinar són inútils amb qualsevol grau d’harmonia que esdevé de curta vida.
Està inspirat en ‘La orella de Pask’, un sistema cibernètic construït per Gordon Pask la dècada de 1950, i en un film de John Baldessari de 1970 que irreverentment afinava vasos de vi en una composició de Phillip Glass.
La importància del treball de Pask, que va ser ignorat per la comunitat científica condicionada per la computació, ha ressorgit recentment gràcies a les investigacions portades a terme per un petit grup de científics. Pask va demostrar un nombre prou important de mecanismes que eren capaços de construir els seus propis sensors i així determinar les relacions entre el seus estats i l’entorn. Aquests mecanismes podien ser descrits com ‘epistèmicament autònoms’ ja que ells mateixos determinen fonamentalment la natura de la seva relació amb el món i no per un programador o per un dissenyador.
Bird & Webster estan treballant actualment per replicar les troballes originals de Pask. Volen reconstruir una ‘orella’ que respongui al so però, malauradament, Pask no va deixar descripcions detallades dels seus experiments i hi ha molts aspectes per resoldre. Aquests van des de trobar la millor concentració química i els nivells de voltatge fins a aspectes difícils com determinar quin és el millor moment per premiar el sistema amb més corrent per tal de guiar el seu creixement.
Ells tenen la voluntat de valorar el potencial d’usar mecanismes electromagnètics com a peces d’art que es generin en temps real, que estiguin directament relacionades i responguin al seu entorn i que la seva forma sigui donada per la història d’aquestes interaccions ambientals. El film ofereix una simulació d’una de les possibilitats donades per l’orella de Pask.