OMNISPORTS HALL - Décosterd & Rahm

Col.laboren: Xenia Riva, Janka Pasquier i Jérôme JacqminCol.lecció del Musée d’Art Moderne Centre Pompidou, París
Omnisports Hall és un edifici pensat ecològicament, en el seu sentit més ampli, on tots els processos vitals (inclòs l’ésser humà) estan integrats en un conjunt interrelacionat. Aquesta interrelació crea uns cicles de retroalimentació negativa que fan d’aquest edifici un exemple del que podria ser una arquitectura viva.
Aquesta arquitectura és una reformulació química i biològica del territori. Formada de transpiració i de fotosíntesi, de combustió i de respiració l’home en pren part fisiològicament.
Terra
La terra excavada pels fonaments es compactada per fer un sistema solar de calefacció per convecció. La terra i la sorra constitueixen massa que fa d’aïllant. Els terrossos de terra juntament amb d’altres substàncies constitueixen el magatzem de calor del centre de la massa.

Calor
Els raigs de sol que passen a través de la coberta de vidre es converteixen en calor en topar-se amb la superfície fosca de la terra compactada. Aquesta calor fa pujar la temperatura de l’aire amb el que està contacte que esdevé més lleuger i s’eleva. L’aire calent s’emmagatzema en les pedres situades al centre de la massa.
Inspiració
L’aire escalfat a 14º es transporta a la sala d’esports. Per convertir aliments en energia imprescindible per fer esforços musculars, els jugadors agafen aire amb la respiració i en consumeixen el 6% de l’oxigen necessiten per cremar els aliments durant la digestió i per convertir en treball mecànic durant la contracció muscular.
Expiració
El consum d’aquest oxigen a les mitocòndries, dins les cèl·lules, produeix CO2 i és expulsat del cos durant l’expiració. L’aire contaminat es desplaça així, a través de la sala a l’interior de la doble capa de vidres de la façana el gruix de la qual el formen plantes.
Transpiració
Degut a l’esforç, la temperatura del cos s’incrementa substancialment. Aquest excés de calor s’elimina evaporant-se gràcies a la transpiració. L’aigua perduda en un exercici prolongat pot arribar a ser de més tres litre cada hora. Aquest vapor d’aigua és transportat per l’aire contaminat fins la façana on es condensa.
Condensació
L’aire contaminat, carregat amb la humitat que han desprès els esportistes amb la seva transpiració durant l’exercici físic, es condensa en contacte amb les finestres exteriors que són més fredes. L’aigua goteja pel vidre fins al gruix de terra que forma el sòl de la doble capa de vidres. Creixent en aquest terra hi ha plantes que absorbeixen l’aigua com un elementnecessari per a la fotosíntesi i pel seu creixement.
Fotosíntesi
Quan arriba a la façana de vidre, l’aire contaminat expirat pels esportistes és respirat per les plantes durant el procés de la fotosíntesi. Per transformar l’energia lumínica en energia química, imprescindible per produir compost de carboni, les plantes extreuen el CO2 de l’aire i el reomplen amb l’oxigen que els esportistes necessiten per cremar els aliments durant l’exercici muscular.
Alimentació
Les plantes que s’utilitzen han estat seleccionades per la seva capacitat de producció de les vitamines i de les sals minerals necessàries esportistes durant l’exercici. Per exemple, es planten julivert o porros perquè ambdós són rics en vitamina liposoluble tocoferol (vitamina E) que preveu la regressió del muscle. De manera similar els espàrrecs contenen la vitamina hidrosoluble tiamina (B1) que augmenta el muscular i evita les rampes.
