Madrid, Espanya
Aquest projecte sorgeix de la idea de suplir una carència d’arbres en una zona de Madrid plantejant-se què és el que fa agradable estar-se sota un arbre a l’estiu per tal de poder sintetitzar-ho i poder així disposar d’arbres artificials mentre no hagin crescut els naturals.
La proposta per a l’eco-bulevar de Vallecas pot definir-se com una operació de reciclatge urbà que consta de les següents actuacions: la instal·lació de tres arbres d’aire-dinamitzadors socials, la densificació de l’arbrat d’alineació existent, la reducció i la disposició asimètrica de les circulacions rodades i les intervencions superficials sobre la urbanització existent (perforacions, farcits, pintures, etc.) que aconsegueixen reconfigurar l’urbanisme executat.
Tres pavellons o arbres d’aire funcionen com a suports oberts a múltiples activitats escollides pels usuaris. Instal·lats en la no-ciutat com a pròtesis temporals s’usaran només fins que la tara d’inactivitat i d’acondicionament climàtic s’hagi corregit. Transcorregut el temps suficient, aquests dispositius s’haurien de desmuntar quedant els antics recintes com a clarianes del bosc.
L’arbre d’aire és una estructura lleugera, desmuntable i autosuficient energèticament que només consumeix el que és capaç de produir mitjançant sistemes de captació d’energia solar fotovoltaica. La venda d’aquesta energia a la xarxa elèctrica genera un superàvit en el balanç anual, que es reinverteix en el manteniment de la pròpia infraestructura. Això últim no és altra cosa que un model de gestió dels recursos d’un projecte en el temps.

L’ús de la tecnologia juga en aquest projecte un paper crític i decisiu adequant-se a un context real i concret. El potencial arquitectònic de la tecnologia resideix en la seva reprogramació i en la combinació amb d’altres elements configurant veritables ready-mades arquitectònics. En aquest cas s’utilitzen tècniques de climatització usades habitualment en la indústria agrícola.
Plantegem una sèrie d’intervencions superficials (associades a l’execució dels arbres d’aire) que constitueixen un exercici de reciclatge i de reprogramació de la ciutat conceptualment extrapolable a qualsevol intervenció urbana en espais públics de la ciutat consolidada. Creiem possible la regeneració d’espais urbans utilitzant tècniques no invasives, sense generar residus ni consumir ingents quantitats d’energia i de pressupost. L’arquitecte contemporani ha de ser un gestor que optimitza els recursos i que estableix les prioritats encaminades a aconseguir el més amb menys, un efecte màxim amb una intervenció mínima que té molt de sostenible i poc de minimalista.