El fet de modificar genèticament uns arbres per introduir-los gens d’una medusa per tal de fer-los fluorescents i poder així utilitzar-los com a enllumenat públic esdevé pròpiament un projecte d’Arquitectura Transgènica.

En la línia d’investigació “Arquitectures Genètiques” realitzada a la ESARQ, que des de l’any 2000 treballa sobre l’aplicació de la genètica a l’arquitectura, un dels projectes iniciats és el “Genetic Barcelona Project”, que tracta de desenvolupar la creació de plantes amb llum natural per tractament genètic per a ús urbà i domèstic, amb el conseqüent estalvi del costós enllumenat elèctric nocturn convencional. La primera fase ha consistit en una primera introducció de GFP (Green Fluorescent Protein), originària de la medusa Aequorea Victòria, en l’ ADN de set llimoners: aquesta és la primera vegada en tota la història de l’arquitectura que els genetistes treballen per a un arquitecte.

Procés
Per realitzar aquesta aplicació específica de la genètica a l’arquitectura s’ha iniciat aquesta introducció de certes proteïnes lluminoses en l’ ADN de l’arbrat urbà, en el cloroplast de les plantes ornamentals domèstiques, en la vegetació de les voreres de les carreteres, etc. Hi ha possibilitats bioluminiscents de tots els colors, de peixos abissals, de cuques de llum, d’algues, i de certes meduses, com la Aequorea Victòria del nord-oest del Pacífic, de la qual s’origina el GFP (Green Fluorescent Protein). S’ha iniciat el treball amb aquesta última, per ser la proteïna luminescent més estudiada pels genetistes ja que la usen com a marcador cel·lular (és, per descomptat, una proteïna totalment innòcua).

Conseqüències
Davant el cada vegada més pròxim futur esgotament dels recursos naturals no renovables per a la producció d’energia elèctrica, està clar que l’energia solar de dia i la bioluminescència de nit –ambdues, fonts inesgotables i gratuïtes— són dues de les solucions que s’ han d’aportar per a impedir el col·lapse de la nostra civilització. L’estalvi serà espectacular.
La bioluminescència natural, excepte potser en alguns casos comptats on sigui necessària una intensitat especial (p. ex. quiròfans), serà tard o d’hora el substitut de la llum artificial, d’això no n’ hi ha cap dubte. És clar que es dóna per descomptat que s’actuarà amb les precaucions imprescindibles, com succeeix en tantes investigacions mèdiques convencionals, que també han de fer-se en ambients hermètics per tal d’evitar possibles contaminacions indesitjades. En aquest cas s’ha de treballar amb una producció controlada de plantes estèrils, sense pol·len, o amb la GFP en el cloroplast, perquè la pol·linització no suposi un problema.
Al final, amb els set primers llimoners amb GFP d’aquest projecte, creats des del principi per a un ús arquitectònic, és la primera vegada que la genètica s’introdueix de manera real en la història de l’arquitectura. Amb això, ara, ja s’ha obert una nova via per a un nou món d’investigació, amb —en principi— infinites possibilitats de l’aplicació de la genètica a l’arquitectura. I així, encara que pugui semblar de ciència ficció, la veritat és que l’aplicació de la genètica pot comportar grans possibilitats en tots els àmbits: certament, la ciència ha superat a la ficció.