Amb les seves intervencions arquitectòniques a les faveles de Rio de Janeiro, Jorge Mario Jaúregui configura una arquitectura urbana entesa com un sistema interrelacionat on conflueixen les diferents realitats: la urbana, la social, la dels mitjans de transport, la de l’economia, la de construcció … ‘Mapificar’ i detectar els nuclis , els fluxos i els usos de l’espai per intervenir-hi és un procés previ a l’actuació, que fa que cada intervenció tingui un sentit d’acupuntura que relaxa les tensions circumdants.
Articulacions Socio-Espacials i Dret a la Urbanitat Dinàmiques, Complexitat i Trama de la Vida
Per a dialogar amb el caos (ordre complex) i amb el conflicte que caracteritza les “faveles” de Rio de Janeiro és necessari adoptar una actitud projectual derivada d’una lectura atenta de l’estructura física del lloc, de la seva organització social, de la “escolta” de les demandes dels habitants i de la detecció d’oportunitats. Edificis i espais d’ús comunitari han de funcionar com a trets particulars d’ordre i de referència urbana buscant articular allò formal amb allò informal i la cultura disciplinar amb la cultura popular.
“Mapificar” és una manera d’apropiació mental d’un territori. La “mapificació” és una experiència estètico-intel·lectual que transcendeix el mitjà físic per a seleccionar-lo i per a codificar-lo. Aquest acte resumeix múltiples operacions en una, incorporant una sèrie de codis contenidors de significats i d’informació.
És necessari abastar la dimensió no sistemàtica i plural de cada configuració complexa donant compte no només d’un “conjunt additiu” sinó també de les seves virtualitats, revelant diversos nivells de realitats i de sensibilitats de lectura. Es tracta de la interpretació de senyals. Per això és necessari mantenir dos punts de vista simultanis: entendre (qüestionar el que succeeix) dirigit a intervenir (per a transformar el que existeix).
La ciutat en aquest context s’entén com a espai d’esdeveniments i allò urbà és una font d’estructuració en el moviment, de naturalesa nòmada. La ciutat: escenaris per a la diversitat i pel conflicte.Les estratègies per a l’estructuració urbanística, social, econòmica i cultural, des de la perspectiva de la seguretat del ciutadà, han d’articular-se amb les problemàtiques del subjecte.
Hem d’articular el simbòlic (el que marca alguna cosa específica d’una cultura) amb l’imaginari (el que es produeix com a conseqüència de la vivència del que és quotidià; les rivalitats, sentiments d’identificació o de no identificació) i el real (aquests objectes, llocs i espais que hem de configurar introduint modificacions en l’existent, realitzant una amalgama entre allò simbòlic i allò imaginari).
Podríem dir que “la favela és un lloc espiritual”, a més d’un conglomerat físic-social-ambiental, caracteritzat per les seves condicions específiques d’inserció en el territori urbà. Està definida per la seva singularitat topogràfico-paisatgística, les seves dimensions, el seu grau d’organització interna i la seva dinàmica econòmico-cultural. És mancat, en major o menor grau, de serveis infraestructurals, escoles, llocs de salut, centres culturals, instal·lacions esportives i té fràgils representacions del poder públic, deficients serveis de recol·lecció d’escombraries i també, gairebé decoratius, serveis de seguretat pública. En elles no existeix la noció d’espai públic i tampoc existeixen normes legalitzades sobre la delimitació entre allò públic i allò privat. El que existeix és una delimitació consensuada que està permanentment en negociació.

La favela es caracteritza per la riquesa de relacions socials i també per estar en permanent procés de modificació-expansió.Favela implica l’accés a la terra urbana per mitjà de la informalitat de la propietat.Potser la principal lliçó apresa en la tasca d’urbanitzar “faveles” consisteix a percebre que, malgrat tots els problemes, de totes les mancances, és l’amor a la vida, al mateix temps tràgica, efímera i dolorosa, el que permet, en la convivència, arribar a una mica de felicitat basada en vincles de solidaritat.
I en la perspectiva que aquí estem considerant, urbanitzar “faveles” implica, partint de la lectura de l’estructura del lloc i de l’escolta de les demandes, afrontar el caos fins a convertir-lo en forma.