Air Port Cities no tan sols planteja estructures dinàmiques físiques sinó també un pensament que trenca amb les estructures culturals, socials, polítiques o legals establertes per reconvertir-les en nous plantejaments considerats per molts d’utòpics.

La meva idea d’Air Port City és la de crear plataformes, cèl·lules habitables o ciutats a l’aire que canviïn de forma i que s’adjuntin les unes amb les altres com núvols. Aquesta flexibilitat de moviment, en relació amb els estats nacionals, busca una resposta a les estructures organitzades dels aeroports: la primera ciutat internacional. Els aeroports es troben a diferents ciutats i estan dividits en “air-side” (part-aèria) i “land-side” (part-de terra); amb “air-side” estàs sota la legislació internacional i cada acció que facis serà jutjada d’acord a les normes internacionals. Control total sota llibertat. Air Port City és com un aeroport volant: tindràs la capacitat de viatjar legalment arreu del món amb els avantatges de la regulació dels aeroports. El fet de treballar amb aquestes estructures vol ser una resposta a les restriccions polítiques, socials, culturals i militars que són acceptades actualment en un esforç per restablir nous conceptes de sinèrgia.

Fa un any, amb l’ajuda d’enginyers i d’advocats, vaig aprofitar l’aplicació d’un nou material, anomenat aerogel, a vehicles perquè siguessin més lleugers que l’aire. Aquests vehicles necessiten un gas menys pesat que l’aire per elevar-se: heli, hidrogen, aire calent o una barreja d’aquests o d’altres. L’ús d’aerogel dóna a aquests automòbils la possibilitat de volar només amb energia solar i els converteix en l’alternativa més eficient per a la nostra futura mobilitat i per a una possible colonització del cel. Ja no necessitaríem més aeroports, la pol.lució de l’aire s’acabaria; serien alternatives eficients per als nous satèl·lits i sorgirien noves possibilitats per comunicar-nos. Aquestes situacions farien possible moviments més ràpids i energèticament sostenibles, una increïble mobilitat per a la gent, per la informació, per les dades creant una constant redefinició de les fronteres i de les identitats nacionals, culturals i racials. Tot es mouria molt més fàcilment, creant relacions i interrelacions contínues i més ràpides, i tenint la possibilitat d’escollir les condicions de vida i els climes preferits. Serien com entitats en un permanent estat de transformació, similars a les ciutats nòmades. Els Gitanos no tornarien més al mateix lloc simplement perquè aquest canviaria contínuament. Air Port City és com una immensa estructura sintètica que treballa per aconseguir una transformació econòmica real. Evidentment els Air Port Cities es desenvoluparien sense malmetre la biosfera, en aquest sentit millorant les condicions de vida a la terra i evitant qualsevol perill i amenaça com la col·lisió de meteorits sobre la població urbana, etc. Anar d’una ‘creença’ personal a una de col·lectiva és el primer pas per a la realització d’aquesta idea. Després de la unificació d’Europa es crearia una “eurropeafroamerican-asiaoceania”: com els moviments dels continents al principi del món, les noves ciutats perseguirien la seva posició a l’aire per després trobar-se a elles mateixes a l’univers. De Cirrocumulus a Cirrocumuluscity! Imagina: al voltant del món sense passaport!